Pensament crític

Coses de frontera

Posted on

Una vegada més, i com ja és habitual, ben entrat el setembre s’organitza a Portbou el Col·loqui Walter Benjamin; un col·loqui dedicat a aquest pensador alemany i que sempre té relació amb una qüestió contemporània. En aquesta ocasió les xerrades aprofiten el centenari de l’inici de la Gran Guerra a Europa per tractar els canvis que aquesta confrontació va engegar en la manera d’entendre el món que la va patir.

Seria inútil intentar fer alguna mena de resum dels conceptes clau necessaris per entendre la figura de Benjamin, i més inútil encara provar de justificar en aquestes línies per què cal tenir-la en compte en els moments que corren. Som conscients que a la xarxa  aquest autor és omnipresent, així que és preferible no afegir aquí res que pugui pertorbar tot el que s’ha dit sobre el filòsof a la “caverna platònica de la informació”: coses encertades i equivocades -sobretot equivocades-, perquè, com tots sabem, i tal com passa amb la majoria dels grans pensadors, sovint se citen d’una forma, com a mínim, força laxa, però això ja no és important.

www.danikaravan.com
www.danikaravan.com

De totes maneres aquestes jornades són una excusa ideal per apropar-se a aquest poble amb aires i estètica de frontera, i visitar sense prejudicis, abans o després d’escoltar gent que en sap molt del tema, el Memorial “Passatges” que l’artista Dani Karavan va dedicar a l’autor de l’assaig Zur Kritik der Gewalt. Potser aquesta és la millor manera de copsar alguna part de l’essència d’allò que caldria aprehendre per a una bona recepció del pensament de Benjamin; una recepció que ens ajudi a construir una acceptable història contemporània i sobretot que ens ajudi en l’intent d’elaborar un pensament crític a l’Europa actual. De fet, el Memorial incorpora alguns dels conceptes més identificatius del pensador alemany: la filosofia de la història, la necessitat de l’experiència (malgrat que ja sigui una experiència impossible), la idea del límit, del paisatge com a aura i, sobretot, la necessitat de la memòria… apa, ja ho hem dit!

En la cada vegada més accentuada necessitat europea de construir el passat, la creació de memorials arreu del continent és espectacular, però ni els milions d’euros invertits en instal·lacions exemplificants com el Memorial als jueus d’Europa assassinats, de Berlín, arriba a copsar el que -sota la influència de Benjamin- hom pot sentir en aquesta petita població incrustada en el “nostre” costat de la línia; i si a més tenim un bon col·loqui molt millor.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

El pensament crític II

Posted on

No ens enganyem, afegir crític al mot pensar és una d’aquelles trampes lingüístiques que sovint es fa per incidir en una part del significat del mateix terme. La definició de pensar respon a “l’acció d’exercir la facultat de concebre, de jutjar, d’inferir, de posseir aquesta qualitat” i per descomptat de fer crítica, és a dir, de tenir la capacitat de revisar la informació que tenim i treure’n conclusions, justificar-les, etc.

És a dir, que la crítica, des d’aquesta perspectiva, consisteix en un mètode que ja hauria d’estar inclòs en el pensar, ja que analitza l’estructura i la consistència dels fets o de les proposicions que en general s’accepten com a verdaders en la vida quotidiana.

En definitiva, i deixant de banda els formalismes, podríem dir que el pensament crític fa referència a la desimboltura amb què els individus ens enfrontem a les tasques diàries que exercim per viure: des de les més quotidianes fins a les que exigeixen un esforç intel·lectual profund, de manera que a la vista de tota la informació al nostre abast siguem capaços de prendre decisions per nosaltres mateixos i de la millor manera possible.

Pot ser molt bonic viure repetint constantment la màxima del sapere aude (‘atreveix-te a saber’ o més concretament, ‘a ser savi’). Caldria, però, atrevir-se a afegir ‘i mirem de fer-ho bé’.

Tot i això, seria impossible fer un raonament profund de cada una de les decisions o posicions que prenem al llarg del dia. Aquesta afirmació respon al fet que la majoria dels processos quotidians els ordenem d’una manera gairebé automàtica valorant i triant el que més ens convé a cada moment sense ni tan sols verbalitzar el procés. Però quan es tracta d’adduir raons per sostenir o justificar una posició, un contingut, davant dels altres o davant de nosaltres mateixos, l’argumentació i el llenguatge es converteixen en elements necessaris. Utilitzar-los adequadament és el punt de partida sense el qual tasques com ara comprendre un contingut o ser capaç d’explicar-lo resulten impossibles.

El coneixement dels mètodes de raonament és sens dubte el component més explorat en molts treballs al voltant del pensament crític. En el procés de raonament apareixen dues vessants ordenades cronològicament i metodològicament: comprensió i anàlisi. Tot i això, la segona, que fa referència a l’anàlisi de les raons que hi estan involucrades, sovint pren el protagonisme a la primera, en principi més fonamental, que reclama la comprensió del text, del problema, la situació, etc. Aprofundir en la facultat de comprendre, estructurar i detectar els diferents elements i com estan relacionats entre si en una qüestió determinada són, doncs, part bàsica d’un procés que ens permetrà pensar i actuar sobre el món d’una manera crítica.