Giorgio Agamben a Girona

Posted on Updated on

La setmana del 7 a l’11 d’abril del 2014 el filòsof italià Giorgio Agamben ens fa una visita en forma de seminari organitzat per la Càtedra Ferreter Mora de Pensament Contemporani. Ens estalviarem els elogis a la seva figura i tampoc no intentarem fer una aproximació a la seva obra, sembla que la xarxa ja conté prou informació com per saber per on va aquest autor.

Tal com ressalten la majoria de ressenyes, Giorgio Agamben pot ser considerat un dels filòsofs més importants de l’actualitat i, Princesesnosaltres hi afegiríem, també el més inquietant. La seva obra continua engrandint-se perquè, a diferència d’altres noms il·lustres del pensament contemporani, l’autor italià continua en actiu, i de quina manera.

Sovint s’ha acusat Agamben de ser massa ontològic, massa centrat en una metarealitat pessimista que s’escapa i condemna alhora l’experiència del dia a dia dels homes. Tot i que hi ha una part de raó -les seves argumentacions ho requereixen- podem dir que és un autèntic filòsof de la resistència. És cert que els arguments que presenta es basen en l’anàlisi d’una ontologia del present, però tot i que amb la seva filosofia construeix una transcendència, cada llibre de l’autor italià és un clar exemple de com és possible traduir el pensament que es fa en el cel a un llenguatge terrenal; d’una ontologia a una política i en conseqüència a una estètica que parla directament de les nostres formes de vida.

Si algú que no el conegui té la intenció d’endinsar-se en l’obra de Giorgio Agamben recomanaríem que prescindís dels prejudicis que han portat a considerar-lo un autor que parla únicament de l’avorrida biopolítica i que provi de copsar les seves propostes estètiques i/o polítiques en forma de paradigmes i imatges meravelloses. No oblidem que Agamben és professor d’estètica a la Universitat de Venècia.

Princesa

Volem reafirmar que alguns dels seus llibres haurien de portar el qualificatiu de bells, terriblement bells, tot i que sembla contradictori si parlem de filosofia pessimista. Ninfas és, probablement un dels llibres de filosofia contemporània més meravellosos que es poden tenir entre les mans en l’actualitat. En no més de 50 pàgines trobem concentrat, amb una impressionant subtilesa, tot el pensament que ha definit a l’autor en les últimes dècades i una gran part de les seves influències. Si el llegim amb atenció entendrem com creem la nostra història personal i comuna, i quina és la manera que tenim de relacionar-nos amb el món en una societat on sembla que les imatges “regalades” pels mitjans, ja no deixen espai per crear. En aquest llibre l’autor ens convida a no tenir por de parlar de fantasmes, ni de política, ni d’art, ni d’erotisme… ni de filosofia, si del que estem tractant és de la nostra imaginació. I si ja no tenim por estarem parlant d’estètica i irremediablement, d’una manera feliçment propera, de política.

Després de llegir libres com La comunidad que viene, El Reino y la Gloria, Profanaciones o Estancias (un altre llibre bell) ja serà inevitable no resistir-se a la temptació de submergir-se en altres textos claus de la seva obra: Signatura rerum (Sobre el método), Medios sin fin o l’immens projecte (en tots els aspectes) Homo Sacer, encara inacabat i presentat en diferents volums. Tots ells representen una visió radical de la realitat i són una base ideal per entendre el món i començar a fer propostes

FacebookTwitterGoogle+Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Respon la següent pregunta de seguretat: *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>