Month: febrer 2015

Gest: part?

Posted on

Podríem dir que tota imatge conté en essència “un poder paralitzant que és necessari exorcitzar, [...] és com si de tota la història de l’art s’alcés una muda invocació a l’alliberament de la imatge en el gest” (Giorgio Agamben). Aquest exorcisme consistiria a alliberar el que Agamben anomena “el gest” retingut en la imatge. Es tracta d’una profanació que pot ser captada per analogia amb el joc. El joc té com a objectiu situar-se entre la potència i l’acte, és a dir, que no és ni un mitjà per a una finalitat, ni una finalitat en si mateix.

Family on the road (1955) R. Frank
Family on the road (1955) R. Frank
FacebookTwitterGoogle+Compartir

Art o simple objectiu estètic?

Posted on

Rydogi Ikeda prova de condensar en aquesta obra l’esperit reduccionista de l’estructural film dels anys 60 (Tony Conrad o Peter Kubelka), el qual a través de l’interval de les imatges en blanc i en negre i el so provocava un incomoditat que empenyia a experimentar fora dels paràmetres comuns. Tot i això sembla que la producció de l’artista japonès ja no fomenta la concentració; en aquest cas es pot afirmar que: o és el públic qui integra l’obra, o potser l’obra ja està desvirtuada i només té un objectiu estètic. I probablement aquestes són les tendències que marquen el camí de l’art, ja que, en els temps que corren, potser el públic ja ha transformat els seus hàbits perceptius amb la incorporació del que es coneix com a interval -el fliker effect- en la seva estètica.