La imatge

Posted on

1 ELNA bona

Para que la representación exprese lo humano no solo debe fracasar sino que debe “mostrar” su fracaso. Hay algo irrepresentable que sin embargo tratamos de representar, y esta paradoja debe quedar retenida en la representación que hacemos.

Judith Butler, Vida precaria

 

FacebookTwitterGoogle+Compartir

Sobre Filos-1572

Posted on Updated on

Des del moment en què vam decidir tirar endavant aquesta associació vam centrar tots els esforços a omplir de continguts les propostes que anaven sortint i això ens va anar apropant a una crisi que tot just ara comencem a superar.

Des d’un principi la nostra intenció ha estat la d’utilitzar la filosofia com a recurs per adoptar una actitud crítica en la nostra manera d’entendre el món que ens envolta, però constantment xocàvem amb el fet que sempre quedàvem atrapats en una codificació simplificada de les maneres de comunicar que ens portava una i una altra vegada a caure en els mateixos errors que preteníem evitar.

És evident que el codi representat aquí pel llenguatge escrit facilita la comunicació entre persones,  els nostres pensaments participen d’una constel·lació de codis que ens apropen a l’hora de transmetre informació, però que al mateix temps ens retenen cada vegada que provem d’anar cap als marges de la realitat que creiem entendre. En efecte, l’intent d’ocupar l’espai públic a través de la comunicació queda una i altra vegada constituït com un espai de consum en què les paraules, el gestos, les imatges, com que no poden ser usades es van buidant inevitablement de significat, i és en aquest moment que el pensament crític pot bloquejar-se.

El que sembla que s’està delimitant amb el pas dels mesos en aquest projecte és la necessitat de fer un tipus de soroll que ajudi a crear contextos on pugui passar alguna cosa i on el mitjà –la nostra proposta–  es pugui obrir davant el codi que el subjecta. Pretenem posar davant la necessitat de la comunicació d’idees, situacions que ens permetin un pensament que fugi d’aquest àmbit merament informatiu que en l’actualitat pren tota transmissió de coneixement.

Estem convençuts que es fa necessari obrir escletxes per crear altres tipus de relacions  a partir de gestos reconeixedors que pugin escapar dels codis establerts, interpretant les possibles sospites i creant espais per al pensament crític. És en aquesta direcció que volem dirigir els nostres esforços per omplir de continguts la nostra proposta inicial d’utilitzar la filosofia com a mitjà ideal per apropar-nos a una millor manera d’entendre i gaudir del món que ens ha tocat viure.

Així doncs, seguim fent,  i, sobretot, sobretot… qui tingui ganes d’ajudar que s’hi apunti perquè pot ser divertit.

filo-s 1572 associació per al foment del pensament crític

Pensament crític i melanconia

Posted on

 

Melanconía, Albrecht Dürer
Melanconía, Albrecht Dürer

Según una concepción que está contenida sólo implícitamente en la crítica platónica de la poesía, pero que ha adquirido en la edad moderna un carácter hegemónico, la escisión de la palabra se interpreta en el sentido de que la poesía posee su objeto sin conocerlo y la filosofía lo conoce sin poseerlo. La palabra occidental está dividida así entre una palabra inconsciente y como caída del cielo, que goza del objeto del conocimiento representándolo en la forma bella, y una palabra que tiene para sí toda la seriedad y toda la conciencia, pero que no goza de su objeto porque no sabe representarlo.

Agamben, G. Estancias

 

La porta és el gest

Posted on Updated on

El canvi tecnològic que ha aportat la càmera fotogràfica al gest correspon a les possibilitats de transmetre’l a través de la imatge i del propi medi de transmissió. En la imatge fotogràfica, els gestos apareixen subjectes a una doble ampliació (el primer pla i la projecció de la fotografia exposada). Es podria dir també que  “els moviments involuntàriament expressius del cos que tan bé encaixen en la fotografia són allò que queda en la vida quotidiana d’aquella idea antiga del gest com a forma corporal i pictòrica de la consciència històrica”[1].

D’aquesta manera, les fotografies capaces d’atrapar aquesta naturalesa del gest contenen, sense dubte, un indicador històric, una data ineludible i, en canvi, gràcies a la capacitat de la fotografia de retenir en el gest la memòria de tota la  seqüència, aquest indicador assenyala ara un altre temps, més actual i més urgent que qualsevol temps cronològic[2].

La imatge correspon a un fragment del documental dedicat a la foto guanyadora del World Press Photo 14: Signal, de Jonh Stanmeyer.
La imatge correspon a un fragment del documental dedicat a la foto guanyadora del World Press Photo 14: Signal, de Jonh Stanmeyer.

És així com un gest que pot correspondre tant a l’acte més transcendental com al mes banal i ordinari és -presentat des de la fotografia- com un instant carregat d’un temps que pot assumir el sentit de una vida sencera, de tota una existència. Però alhora, la fotografia demana que el gest capturat no sigui oblidat, del que es tracta és d’una exigència de redempció. Així doncs, les imatges produïdes per qualsevol de les crisis actuals es troben molt lluny d’allò que en un primer moment el sentit comú i la intuïció ens podrien exigir: aquestes ja no formen part d’una consigna controlada per un dispositiu i allargada en el temps, el gest que es troba en cada una de elles remet a un moment determinat, cada imatge és una imatge que profana la seva condició de mitjà per a una finalitat convertint-se, cada una de elles, en una imatge aturada, on el gest, que per una banda mostra i suporta, per una altra exigeix -al ser observat- un judici, una exigència de posada en moviment.

Així doncs, per un costat la imatge és la fixació d’un moviment, per un altre és el dinamisme possible, la possibilitat virtual de moviment, el gest contribueix al fet que la imatge aparegui de cop, sempre en potència, i serà l’art allò que acabi per alliberar-lo. Es tracta de fotografies que, com les imatges benjaminianes, provoquen “síntesis no tautològiques”, són imatges que en ser exposades no contenen ni descripció ni voluntat de tancar un sistema conceptual sinó del seu constant desenvolupament a partir de gestos capaços de mostrar la contemporaneïtat a través de processos que des de la política, i malgrat el perill d’una estetització del drama, poden desembocar en judicis, provocar la crítica.

[1] 5 Newman, M. (2007) Jeff Wall. Obras y escritos. Barcelona: Ediciones Poligrafía. p. 85

[2] Cf. Agamben, G. (2005) Profanaciones. Barcelona: Ed. Anagrama. p. 32

Gest: part?

Posted on

Podríem dir que tota imatge conté en essència “un poder paralitzant que és necessari exorcitzar, [...] és com si de tota la història de l’art s’alcés una muda invocació a l’alliberament de la imatge en el gest” (Giorgio Agamben). Aquest exorcisme consistiria a alliberar el que Agamben anomena “el gest” retingut en la imatge. Es tracta d’una profanació que pot ser captada per analogia amb el joc. El joc té com a objectiu situar-se entre la potència i l’acte, és a dir, que no és ni un mitjà per a una finalitat, ni una finalitat en si mateix.

Family on the road (1955) R. Frank
Family on the road (1955) R. Frank

Art o simple objectiu estètic?

Posted on

Rydogi Ikeda prova de condensar en aquesta obra l’esperit reduccionista de l’estructural film dels anys 60 (Tony Conrad o Peter Kubelka), el qual a través de l’interval de les imatges en blanc i en negre i el so provocava un incomoditat que empenyia a experimentar fora dels paràmetres comuns. Tot i això sembla que la producció de l’artista japonès ja no fomenta la concentració; en aquest cas es pot afirmar que: o és el públic qui integra l’obra, o potser l’obra ja està desvirtuada i només té un objectiu estètic. I probablement aquestes són les tendències que marquen el camí de l’art, ja que, en els temps que corren, potser el públic ja ha transformat els seus hàbits perceptius amb la incorporació del que es coneix com a interval -el fliker effect- en la seva estètica.

La serp que mossega (al Príncep)

Posted on

Amb el pas del temps El Petit Príncep s’ha convertit en una gran metàfora (faula, etc.) carregada d’imaginació per reivindicar la innocència del nen que hem estat i l’anhel pel (re)coneixement “dels mons” que ens envolten . La recent celebració, al 2013, del 70 aniversari de la publicació de l’obra, conjuntament amb el record aquest 2014 del 70 aniversari de la mort d’Antoine de Saint-Exupéry han servit per actualitzar alguns dels seus continguts, però des del nostre parer encara queden llacunes.

El príncep i la serp
El príncep i la serp

La càrrega pel que fa als valors que el text conté és innegable -inclosa la dedicatòria a tots els adults que potser ja no es reconeixen com a nens- i fins i tot traspassa la qüestió ètica fent immersió en la filosofia més pura, és a dir, les dels conceptes. És tracta tant de la denúncia d’uns valors negatius: el rei, el vanitós, el bevedor… l’home de negocis; com de la defensa dels valors positius reflectits d’alguna manera en el fanaler, en l’eguineu o en la flor del seu planeta. Però, a nosaltres en agradaria centrar-nos en la figura del geògraf clavat a la seva cadira, ja que és el que representa, des del nostre punt de vista, la reivindicació per part de l’escriptor francès del tan aclamat pensament crític. I és en aquest personatge que ens basem per centrar l’interès en el final de la història. No oblidem que el nostre petit amic viatger prepara amb tots els detalls la seva pròpia mort (metafòrica també?) amb l’ajuda de la serp verinosa que no pot ser tractada per part del Petit Príncep com cap altra cosa que, precisament, una serp verinosa.

 

“Però, tu véns de lluny! Ets explorador! Em descriuràs el teu planeta!

I el geògraf va obrir el seu registre i va fer punta al llapis. Els relats dels exploradors, primer s’apunten amb llapis. Per escriure’ls amb tinta s’espera que l’explorador hagi portat proves.”

El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry

La presentació

Posted on Updated on

Bé, la presentació ja està feta, i nosaltres la considerem no només una prova per veure si som capaços d’explicar les nostres idees als altres, sinó també el punt de partida de Filo-s1572. En els propers dies “penjarem” el resum de tot el que es va dir en aquest acte i que ens servirà per explicar el projecte d’una manera més detallada: finalitats, objectius, estructura, etc.

A partir d’ara anirem fent el relat de com està avançant aquesta història a l’apartat “el projecte avança”. Per cert hem cregut convenient eliminar l’apartat “o no avança”, semblava massa negatiu, no?

Ara, potser és el moment de fer la primera crida de l’associació:

 Participeu-hi!

El gest en la fotografia

Posted on

En la pretensió de tractar la fotografia com a element determinant a l’hora d’analitzar el món que ens envolta -es tracta d’una de les línies principals d’aquest blog i de tot el projecte de “crítica” que proposem aquí-, volem presentar la potent capacitat de cita del gestos presentats a cada fotografia com la protagonista principal en cada interrupció provocada per la instantània fotogràfica.

Annalisa Brambilla Sèrie "My stars Wars Family"
Annalisa Brambilla
Sèrie “My stars Wars Family”

Podem concebre el gest, doncs, com una acció que comunica un significat, sense considerar-lo, això sí, com un missatge, o com un mitjà per assolir un missatge. Es tracta de situar-lo en la seva condició de medialitat que s’apropa al que podríem entendre com la possibilitat de comunicació sense intermediaris. Però per aconseguir-ho, per adoptar la gestualitat com a transmissor d’experiències sense finalitat, cal entendre el gest com el que és, cal que sigui aïllat.

Així, des d’aquest punt de vista, la fotografia aïlla el gest que no imita res, no duplica sinó que replica. Podria ser considerada com la imitació d’allò que mai es va poder presentar davant la càmera. És tracta doncs, d’una imatge sense model i que podria ser considerada, ara sí, com un pur mitjà que amb l’ajuda del fotògraf parla del món.